"El perill més gran de la ciència és tenir una ment tancada" (Albert Einstein)
L'ús de Reiki als hospitals, clíniques i centres de salut a tot el mon és un fet indiscutible i el seu reconeixement per l'Institut de la Salut dels EUA com a teràpia complementària confirma la seva eficàcia com a una eina real, anant més enllà que una simple teràpia de suggestió.
Un tòpic que destaca avui en dia és l'aparent divorci entre l 'espiritualitat i la ciència. Aquesta discussió es veu "amplificada" quan es parla de Reiki i altres teràpies energètiques. Un fet perfectament comprensible, si es considera la necessitat de la ciència de comprovar la realitat d'alguna cosa mitjançant una manifestació física d'algun tipus. És a dir, si no es pot mesurar o no és tangible, no existeix
Per a moltes persones, el plantejament científic és la seva principal manera de veure les coses; "si no ho veig, no ho crec". Per sort, molts professionals de la medicina i la psicologia, han viscuts experiències positives amb el Reiki i han estat testimonis de la seva eficàcia i els seus beneficis, tot i haver estat escèptics al començament.
Molta gent ignora que Reiki és una energia. La mateixa energia que impulsa els nostres músculs i està present en cadascuna de les nostres cèl • lules. Aquesta energia existeix, és real i pot ser mesurada. Com a consequència, els efectes de Reiki poden ser mesurats com demostren els següents articles.
Aquesta pàgina mostra estudis que s'han dut a terme per intentar portar el Reiki al pla del físic, mostrant com el Reiki es manifesta de manera que es pot mesurar de forma concreta.
En la física i en el Reiki també, hi ha una llei fonamental, la lley d'Ampere, que diu que quan la corrent flueix a través de conductors com cables o teixits vius, els camps magnètic s'han de produir en l'espai del voltant.
Des que els teixits humans són conductors d'electricitat, les lleis de la física diuen que el cor i altres músculs i el cervell i els nervis perifèrics produeixen camps en l'espai que hi ha al voltant del cos is'anomenen camps biomagnètic o " aura ". Això s'aplica tant al cos sanc com a cadascuna de les nostres cèl • lules i organs.
Va treballar en els camps de la biologia de les ciències i va tant en grans universitats com laboratoris a USA il'estranger. La seva especialitat va ser la microscòpia de l'electrònica que estudia l'estructura microscòpica i la funció de varies classes de teixits i cèl • lules. Hi va treballar durant 20 anys. Va trobar el seu camí en la Investigació Estructural i així li va canviar la vida.
"La medicina energètica implica entendre com el cos crea i respon als camps elèctrics, magnètics i electromagnètics incloent la llum i el so i altres formes d'energia com l'escalfor, la pressió energia química il'elàstica així com la gravetat. Estem interessats a saber com el cos produeix aquestes diferents classes d'energia i com poden ser aplicades al cos produint efectes beneficiosos. "
Quan els físics i científics reaccionin negativament quan es parla de medicina energètica deixen de banda que hi ha moltes tecnologies mediques que utilitzen diferents formes d'energia per diagnosi i tractaments. Els raigs X per exemple, queden dins de la categoria de diagnosi.
Les mesures passives dels camps produïts pel cos són importants també en diagnosi, electrocardiogrames, encefalograma i Electromiograma, són alguns exemples.Però el més important és que cadascuna d'aquestes eines de diagnòstic te un recent desenvolupament biomagnètic, magnetocardiogrames, magnetoencefalogrames magnetoretinogrames magnetomiogrames i molts més.
Cada metge els ha utilitzat. Tots els metges han fet servir un electrocardiograma, hem tingut una eina d'energia en la medicina de diagnosi durant un segle. La investigació moderna ha desenvolupat la biòpsia magnètica, i estímuls del nervi transcutani, marcapassos i teràpia de vibració magnètica són exemples de modalitats de tractaments d'energia que formen part de la medicina convencional.
Polèmic o no, la medicina energètica obtinguda a partir de l 'us d'equips mèdics aquesta als hospitals, clíniques i centres d'investigació mèdica.
Reiki i altres formes de curació amb la imposició de les mans són unes altres formes de medicina de l'energia basades en camps de l'energia mesurables científicament emesos per les mans curatives. "
Com passa en molts camps de la investigació, allò que fa 20 anys era "comprovat" que no existia, avui en dia es comprova el contrari. Per exemple, en aquest període de temps els científics han passat de la convicció absoluta que el si existeix. La majoria de la gent simplement no està al corrent sobre aquestes investigacions i persisteixen en creure que no hi ha una base lògica per curar amb l'energia.
El motiu principal per aquest canvi d'actitud ha estat el desenvolupament d'instruments suficientment sensibles per detectar camps energètics diminuts al voltant del cos humà.
El camp biomagnètic del cor va ser mesurat per primera vegada a Syracusa, Nova York, al 1965, utilitzant dos rotllos cadascun amb dos milions de voltes de filferro.
Més o menys al mateix temps que aquestes mesures van ser fetes, un descubriment va tenir lloc a Cambridge, Anglaterra que va revolucionar les mesures de camps biomagnètics i va portar a Brian Josephson a aconseguir el premi Nobel una dècada més tard.
El 1965. Gerhard Baule i Richard McFee del Departament d'Engenyería Elèctrica de la Universitat de Syracuse, NY, van detectar el camp biomagnetic projectat pel cor humà. Van utilitza dos rotllos de fil metàlic, cadascun amb 2 mil · lions de voltes, conectats a un amplificador.
El 1970, David Cohen de MIT, utilitzant un mesurador SQUID magnetometer, confirmo els resultats. El 1972, Cohen va millorar el seu equip per poder mesurar els camps magnètics generats per activitat cerebral al voltant del cap.
D'especial rellevància és el SQUID Magnetomer, que és capaç de detectar diminuts camps biomagnètic associats amb activitats fisiològiques en el cos. (Veure figura a la dreta).
Aquests mateixos camps han estat ignorats fins ara per científics perque no hi havia cap manera de mesurar-los.
S'ha sabut, des de fa anys, que les activitats de cèl • lules i teixits generen camps eléctrics que poden ser detectats en la superfície de la pell. Però les lleis de la física indiquen que cualquevol corrent elèctrica ha de generar el seu corresponent camp magnètic en l'espai al seu voltant. Atès que aquests camps eren massa petits per ser detectats, biòlegs van arribar a la conclusió que no tenien un significat fisiològic.
Entre els anys 1920 i 1930, un investigador de l'Escola de Medicina de la Universitat de Yale, Harold Saxon Burr, va proposar la teoria que els malaltiess podien ser detectades en el camp energétic del cos abastament que és manifestessin físicament. Fins i tot creia que es podia evitar alteren aquest camp. Aquest conceptes eren massa avançats per la seva època però ara estan sent confirmats per estudis mundials. Els científics utilitzant instruments com el SQUID poden manipular el camp biomagnètic que envolta el cos i, per tant, les malalties que l'alterin. Altres estan aplicant camps magnètics per estimular la curació.
A la Unió Soviètica , la investigació científica al voltant del camp biomagnètic ha donat reultats fen diferents descobriments. Un d'ells és la Cambra Kirliana , que capta aquest camp quan una part del cos entra en contacte amb una placa fotogràfica, i la Gas Discharge Visualisation machine, inventada pel Dr, K. Korotkov.
Camara Kirliana
Les imatges de sota, captin els tous dels dits d'un practicant de Reiki abans i durant un tractament. Es pot veure amb claretat la diferència d'intensitat del camp energétic en les dues fotografies.
Abans d'un tractament Durant el tratament
Les següents imatges demostren el camp biomagnètic d'una dona abans i després d'un tractament de Reiki de 20 minuts.
Abans de començar un tractament Després del tractament
El fluxe d'energia està equilibrat i es una bona representació d'un camp sa.
Olson, K. & Hanson, J. (1997). Usant Reiki per al dolor: un informe preliminar, Prevenció i control de Càncer. 1 (2) :108-13. Estudi de Reiki i el dolor causat per Càncer.
Oschman, JL (2000). Medicina Energètica, la base científica
Churchill Livingstone, Edinburgh. La ciència i el Reiki.
Wetzel, WS (1989). Sanació amb Reiki: Una perspectiva fisiològica.
Journal of Holistic Nursing, 1, 47-54. Canvis significatius en nivells haemoglobin i haeratocrit després de tractaments amb Reiki
Índex d'articles en aquesta pàgina
C Andrew L. Bassett i el seu col.lega a la Universitat de Columbia, Colegio de Físiques i cirurgians a Nova York, van arribar als camps de teràpia electe magnètica (PEMF) per a la curació d'ossos dins del camí principal de la medicina.
La investigació va mostrar que certs camps magnètics poden començar el procés de curació en fractures que no s'havien pogut guarir fins i tot des de fa 40 anys.Bassett i la seva psicòloga a Columbia també investigar l'ús de PEMF en altres problemes de músculs i esquelet i van tenir un èxit considerable.
Aquests problemes inclouen osteoartritis, osteonecrosi, osteocondritis, dessecans, osteogènesi imperfecta i osteoporosi.
La primera aprovació de la FDA en la teràpia de camps magnètics va ser obtinguda el 1979. Subseqüentment, el va treballar va mostrar que la curació en altres teixits s'iniciava amb camps de vibració a diferents freqüències.
En un exemple, un os se salda quan rotlles de filferro situats prop de la fractura indueixen un fluid de corrent en l'os.
Les freqüències importants per estimular el teixit a reparar estan totes en el rang una extremada baixa freqüència (EFL) biològicament important, dos cicles per segon (Hz) és efectiva per a la regeneració del nervi, 7 (Hz) és òptima per el desenvolupament d'un os, 10 (Hz) és usat per lligaments i qualsevol altra freqüència més alta treballa per a la pell capilars.
El fenomen d'inducció va ser descrit per Michael Faraday a Anglaterra el 1831. Es va mostrar que movent un imant prop d'un conductor indueix un fluid de corrent mesurable en el conductor. La llei de Faraday d'inducció és una llei bàsica de electromagnetisme. És la base de la ciència moderna anomenada magnetobiología, la qual explora els efectes dels camps magnètics en els sistemes vivents.
El que és important sobre tot això és l'evidència que els practicants d'imposició de mans i de mans sense imposició i altres teràpies com Reiki, digitopresión, balanç de l'aura, Bowen, Sacre-Cranial, integració estructural (Rolfing), curació per tacte, polaritat , teràpia de massatge i Zero balancing poden emetre senyals EFL de les mans.
Això va ser descobert en un estudi valorat per John Zimmerman. Va trobar que aquests camps magnètics són produïts per les mans dels practicants de teràpia del tacte i curació a través del tacte, però els no practicants no produeixen aquestes senyals.
Zimmerman va trobar que el camp vibratori produït per les mans dels practicants no és constant en freqüència i varia de moment a moment, movent cap amunt i cap avall en el mateix rang de freqüències que les investigacions mèdiques han identificat com sent efectives per a un comenci l' procés de curació en diferents teixits.
Van descobrir que no solament les ones cerebrals d'un practicant i el pacient sincronitzen en l'estat alpha, estat característic de relaxació i meditació, si no a més premia a l'uníson amb el camp magnètic de la terra, coneguda com la Ressonància Schuman. Durant aquests períodes, el camp biomagnètic de les mans del practicant es multiplica per mil en mida.
Becker explica que les ones cerebrals no es limiten al cervell però viatgen per tot el cos a través del sistema perineural. Durant tractaments aquestes ones comencen amb poca força en el tàlem del cervell del practicant i augmenten en potència a mesura que arriben a les extremitats, incloent-hi les mans. El mateix efecte és reflectit en la persona que rep tractaments, i Becker suggereix que aquest sistema és el que principalment controla la reparació de teixits i els desequilibris físics.
És interessant notar que el Dr Becker va dur a terme els seus estudis en diverses parts del món i en diferents cultures, subratllant el fet que Reiki no imposa creences de cap tipus i pot ser usat per qualsevol persona, sense importar les seves creences religioses ni espirituals . Aquesta neutralitat ho fa particularment apropiat per a tractaments mèdics.
La ciència dóna validesa a la sanació amb Reiki
Sanació Espiritual
Això és un dels pocs estudis a llarg termini de Sanació espiritual.
Adina Leah Goldman Shore, PhD, "Efectes a llarg termini de sistemes de sanació energètica en símptomes de depressió psicològica i estrès auto percebut."
Institut de Psicologia Transpersonal, 2002.
Adina Leah Goldman Shore, PhD, "Efectes a llarg termini de sistemes de sanació energètica en símptomes de depressió psicològica i estrès auto percebut."
Institut de Psicologia Transpersonal, 2002.
Extracte abreujat:
Aquesta investigació va examinar els efectes a llarg termini de Reiki, en símptomes de depressió psicològica i estrès acte percebut segons els barems de l'Beck Depression Invetory (BDI), Beck Hopelessness (HS) i escales de Perceived Stress (PSS).
Aquesta investigació va examinar els efectes a llarg termini de Reiki, en símptomes de depressió psicològica i estrès acte percebut segons els barems de l'Beck Depression Invetory (BDI), Beck Hopelessness (HS) i escales de Perceived Stress (PSS).
Cinquanta participants van ser assignats de forma aleatòria a un de tres grups: Sanació amb les mans de Reiki (Grup 1), Sanació sense mans de Reiki (Grup 2) o un grup placebo de Reiki a distància (Grup 3), sense saber que era el mètode de tractament.
Es van prendre dades abans del començament de tractament, després dels tractaments passat 6 setmanes i un any després de finalitzar els tractaments. No existien diferències significatives entre els grups en començar el tractament, però els grups van exhibir notables diferències després dels tractaments comparat amb els grups de control en l'àrea de reducció de símptomes d'estrès i depressió. Un any després, aquests resultats es van mantenir.
Com a resultat d'aquestes proves, aquesta investigació recomana la integració de sanació energètica en sistemes tradicionals de salut.
Els camps biomagnètic produïts pels practicants de Reiki poden induir fluxos de corrent en els teixits i en les cèl lules dels individus que estan en proximitat.Evidència que això pot passar és clarament resumit en l'article "L'electricitat del tacte" i en el llibre titulat "La Ciència del Cor" publicat per l'Institut Herat / Math a Boulder Creek, Califòrnia.
